He vist la notícia que han penjat a la web del ajuntament, referent al President Companys.
M’han vingut els records de com i quan vaig conèixer aquesta figura política de la historia d’aquest país, i com d’una manera o altre ens el varen voler sostreure de la memòria col·lectiva, com si fos un de tants criminals ajusticiats a les presons de qualsevol règim que practiqui la barbàrie i el assassinat (legal o no) en forma de pena de mort.
Degut a les fonts de les que vaig beure a l’adolescència, l’avi Coromines (de Sant Fost), l’avi Joan (al bàndol franquista), i el tiet Francisco (de la quinta del biberó), he de dir que com a figura política, va ser força controvertida, amb detractors i acèrrims defensors (àdhuc dins d’una mateixa família).
Es per això que no parlaré ni dels seus encerts ni dels seus errors, parlaré de Companys l’home, l’idealista, el somniador irredempt, l’home que va indultar a algun dels propis jutges que desprès el varen posar davant de l’escamot que l'afusellà amb els peus descalç, tocant la terra de Catalunya abans de morir.
Res més bell que morir per un ideal, per una esperança… avui dia, sols teniu que agafar qualsevol diari, i us en adonareu que la majoria de la gent, vivim i morim, sense la consciencia d’una fita clara, quan la mort d’antuvi ens sorprèn reaccionem sempre amb la incomprensió del perquè, Ell ho tenia clar.
Va pensar que Catalunya s’ho valia. Personalment, me’n sento deutor, com deia l’avi Coromines (el va conèixer personalment i era un dels seus detractors) : UNA BELLA MORT, TOTA UNA VIDA HONORA!
Thesseu. 5 d’octubre 2008
M’han vingut els records de com i quan vaig conèixer aquesta figura política de la historia d’aquest país, i com d’una manera o altre ens el varen voler sostreure de la memòria col·lectiva, com si fos un de tants criminals ajusticiats a les presons de qualsevol règim que practiqui la barbàrie i el assassinat (legal o no) en forma de pena de mort.
Degut a les fonts de les que vaig beure a l’adolescència, l’avi Coromines (de Sant Fost), l’avi Joan (al bàndol franquista), i el tiet Francisco (de la quinta del biberó), he de dir que com a figura política, va ser força controvertida, amb detractors i acèrrims defensors (àdhuc dins d’una mateixa família).
Es per això que no parlaré ni dels seus encerts ni dels seus errors, parlaré de Companys l’home, l’idealista, el somniador irredempt, l’home que va indultar a algun dels propis jutges que desprès el varen posar davant de l’escamot que l'afusellà amb els peus descalç, tocant la terra de Catalunya abans de morir.
Res més bell que morir per un ideal, per una esperança… avui dia, sols teniu que agafar qualsevol diari, i us en adonareu que la majoria de la gent, vivim i morim, sense la consciencia d’una fita clara, quan la mort d’antuvi ens sorprèn reaccionem sempre amb la incomprensió del perquè, Ell ho tenia clar.
Va pensar que Catalunya s’ho valia. Personalment, me’n sento deutor, com deia l’avi Coromines (el va conèixer personalment i era un dels seus detractors) : UNA BELLA MORT, TOTA UNA VIDA HONORA!
Thesseu. 5 d’octubre 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada