Fa molts anys vivien en un poble molt petit i molt pobre, dos germans en Jofre el gran i en Manel, que vivien plegats compartint modestament el fruit del seu treball d’uns camps, que els seus pares, ja morts els hi van llegar, dos a en Jofre, per ser l'hereu. Un bon dia però van arribar al poble uns homes de la ciutat i al Jofre li van oferir una bossa de duros per un prat, dient-li que allí hi volien fer un parc temàtic, el molt punyeter va pensar, això farà soroll i emprenyarà, tot el dia hi haurà gent anant amunt i avall i va decidir vendre’ls-hi el prat que tenia a les afores del poble. A ell això ja li estava bé, mentre no el molestessin , ja hi podien fer el que volguessin lluny de casa, que al poble encara n'hi tenia un de prat. En això en Manel que era un tipus eixerit i negociant va pensar, recoll.. si en el prat que hi tinc jo al costat de parc temàtic, en lloc de vendre-me’l, hi plantifico una paradeta d'entrepans un pàrking i unes quantes botiguetes de souvenirs, tinc la vida garantida, doncs la gent que va al parc temàtic per nassos ha de passar pel meu camp, doncs sols hi ha un camí!.
A l'hereu que va dur una vida regalada, se li van acabar el quartos un bon dia, i es va trobar treballant damunt l'arada per guanyar-se la vida, més pobre que mai.
A en Manel per contra el que li va passar es que cada cop hi anava més gent al parc temàtic, i la paradeta va acabar amb un restaurant, un súper un quiosc, dos bars i un pólígon industrial.
Aquí acaba la primera part d'una historia de ficció. Qualsevol semblança amb la realitat, creieu-me, és pura coincidència.
Ariadna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada