COHERENCIA S'ESCRIU AMB "H" D'HONESTEDAT

Benvolgudes/benvolguts:

Vagi per endevant excuses pel nostre silenci.

Francament, no me'n puc estar de transmetre el malestar per unes actituds i unes actuacions ben concretes, que sinó de joc brut, incoherència, i oportunisme polític, són sense cap dubte d'una falta d'honestedat clamorosa.

I no parlo de elucubracions intuïtives, sinó d'informacions arribades des de les pròpies cuines de qui les han endegat.

Quan un membre electe forma part d'un govern, on totes, i dic totes, les decissions (vegi's les actes), es prenen per consens, i on totes les decisions que es prenen des de cada àrea, queden reflectides en les actes de la Junta i després passen pel Ple Municipal i es voten. Si com és el cas de la taxa de pas sobre domini públic, es va aprovar l'any 1997, i afegim que es va proposar la seva modificació a l'anterior legislatura l'any 2003 en la sessió Plenària per a la Modificació de les Ordenances Fiscals per la seva aplicació l'any 2004.

L'any 2007 la proposta per part d'hisenda va ser la seva inclusió, (al mateix temps que la de franges de seguretat) al "Pressupost Municipal" per l'any 2008, Pressupost aprovat també amb sessió plenària per majoria com és preceptiu.

Després la tramitació de la mateixa taxa es va posar a votació 3 cops més en sessió plenària

1- Aprovar , el "padró" al que fa referència la taxa. UNANIMITAT

2- Aprovar la seva delegació a la Diputació de Barcelona. UNANIMITAT

3- Ratificar la delegació aclarint algunt punt que va demanar la Diputació.

UNANIMITAT


No hi ha cap dubte doncs, i a la vista del rumb que estan prenent els esdeveniments, que en algún cas es produeix incoherència en els plantejaments, en altres, oportunitat política, i sobre tot, i aquest és el cas més greu, d'una irresponsabilitat i una manca d'Honestedat clamoroses.

No CoNTESTEM ANòNIMS

El grup de persones que tenim cura d'aquest blog, per norma no publicarem absolutament cap comentari que no tingui una signatura, ja sigui personal o be en pseudònim. De tota manera si la persona en concret amb signatura anònima vol, que se li contesti el seu comentari, pot posar una adreça de correu on de forma individual rebrà la resposta puntualment.

Thesseus

LA RELLISCADA, DELS DE LA RELLISCADA?

S'ha publicat una entrada al blog ALTAVEU DE VILAMAJOR (25 09 2008) evidentment, amb signatura anònima que a més d’amagar-se la persona/grup de persones, sota l'anonimat, (encara que tenim la certesa) de qui/quines persones es tracta, treu la fiabilitat de la informació que donen i es protegeixen contra les seves pròpies incoherències, actuacions i decisions preses quan ocupaven responsabilitats directes en assumptes que ara posen com a afectats.En el nostre cas, publiquem amb pseudònims i crec que és patent qui, i quin grup som.Benvolgut companys/campanyes anònims:No sé a quines persones vol desprestigiar l'actual ajuntament, ni se quins fins polítics persegueix, en tot cas tu/vosaltres sabeu bé els fins que busquen els polítics.La relliscada del anterior ajuntament amb la Prolutec (Ai caram! que benvolents), l'actual alcalde va fer, just això que dieu i sabeu de primera mà, comprovar la solidesa de les llicències, i acte seguit, comprometre’s al control, i ho va fer públicament, no es va refugiar en els errors d’altres.Quan parla/parleu de l'ampliació de la zona industrial, no manipuleu ni tergiverseu el context. La proposta es va fer en relació a l'actuació proposada de 15 has. Amb el nou planejament passarà a la meitat. En quant al transit per la BP5107, amb la previsió que fa/feu de les localitzacions, seria aproximadament la mateixa, que ara passa pel NUCLI urbà, camí a les escoles, quin canvi oi?
No en tenim de ciutadans de segona a Sant Pere.La Picart i La Puntiblond, un cop traslladades, quedarien si fa no fa, a la mateixa distància del nucli que de Les Faldes, o sigui un a mica mes lluny que ara la Picart de Sant Antoni, per cert la pudor de la Picart, es sent a Sant Antoni?
La empresa Picart es trasllada per una qüestió de llicències, no de fums, vostè/vosaltres ho hauríeu de saber molt bé. Els fums possiblement “nocius” varen ser testats per l’àrea de Medi ambient de la Diputació de Barcelona l’anterior legislatura (feu memòria, si us plau) amb resultats negatius, però així i tot l’actual govern esta tornant a testar les seves emissions.
PS.
Adreçat especialment al Institut Serveis Post-governamentals.

Thesseu.

FICCIÓ ( PART I )

Fa molts anys vivien en un poble molt petit i molt pobre, dos germans en Jofre el gran i en Manel, que vivien plegats compartint modestament el fruit del seu treball d’uns camps, que els seus pares, ja morts els hi van llegar, dos a en Jofre, per ser l'hereu. Un bon dia però van arribar al poble uns homes de la ciutat i al Jofre li van oferir una bossa de duros per un prat, dient-li que allí hi volien fer un parc temàtic, el molt punyeter va pensar, això farà soroll i emprenyarà, tot el dia hi haurà gent anant amunt i avall i va decidir vendre’ls-hi el prat que tenia a les afores del poble. A ell això ja li estava bé, mentre no el molestessin , ja hi podien fer el que volguessin lluny de casa, que al poble encara n'hi tenia un de prat. En això en Manel que era un tipus eixerit i negociant va pensar, recoll.. si en el prat que hi tinc jo al costat de parc temàtic, en lloc de vendre-me’l, hi plantifico una paradeta d'entrepans un pàrking i unes quantes botiguetes de souvenirs, tinc la vida garantida, doncs la gent que va al parc temàtic per nassos ha de passar pel meu camp, doncs sols hi ha un camí!.
A l'hereu que va dur una vida regalada, se li van acabar el quartos un bon dia, i es va trobar treballant damunt l'arada per guanyar-se la vida, més pobre que mai.
A en Manel per contra el que li va passar es que cada cop hi anava més gent al parc temàtic, i la paradeta va acabar amb un restaurant, un súper un quiosc, dos bars i un pólígon industrial.

Aquí acaba la primera part d'una historia de ficció. Qualsevol semblança amb la realitat, creieu-me, és pura coincidència.


Ariadna.

UNA BELLA MORT, TOTA UNA VIDA HONORA

He vist la notícia que han penjat a la web del ajuntament, referent al President Companys.
M’han vingut els records de com i quan vaig conèixer aquesta figura política de la historia d’aquest país, i com d’una manera o altre ens el varen voler sostreure de la memòria col·lectiva, com si fos un de tants criminals ajusticiats a les presons de qualsevol règim que practiqui la barbàrie i el assassinat (legal o no) en forma de pena de mort.
Degut a les fonts de les que vaig beure a l’adolescència, l’avi Coromines (de Sant Fost), l’avi Joan (al bàndol franquista), i el tiet Francisco (de la quinta del biberó), he de dir que com a figura política, va ser força controvertida, amb detractors i acèrrims defensors (àdhuc dins d’una mateixa família).
Es per això que no parlaré ni dels seus encerts ni dels seus errors, parlaré de Companys l’home, l’idealista, el somniador irredempt, l’home que va indultar a algun dels propis jutges que desprès el varen posar davant de l’escamot que l'afusellà amb els peus descalç, tocant la terra de Catalunya abans de morir.
Res més bell que morir per un ideal, per una esperança… avui dia, sols teniu que agafar qualsevol diari, i us en adonareu que la majoria de la gent, vivim i morim, sense la consciencia d’una fita clara, quan la mort d’antuvi ens sorprèn reaccionem sempre amb la incomprensió del perquè, Ell ho tenia clar.
Va pensar que Catalunya s’ho valia. Personalment, me’n sento deutor, com deia l’avi Coromines (el va conèixer personalment i era un dels seus detractors) : UNA BELLA MORT, TOTA UNA VIDA HONORA!

Thesseu. 5 d’octubre 2008

SIC TRANSIT GLORIA MUNDI

A vegades, algú, no te noció de la seva pròpia força; ni d'un mateix, ni en relació al col·lectiu amb el que interacciona.

A vegades algú, cau en una cobdícia que: no te mida, no es justifica, i que al final com en Mides, fracassa, perquè, mal aconsellat, o refiat de la prudència aliena, mort d’èxit.

La força de cada un, no radica tant en la ocupació de posicions estratègiques per influir al col·lectiu, sinó de tenir la suficient humilitat per saber cap on vol anar aquest col·lectiu i sumar-t’hi.

La influència sobre la comunitat es dona, quan es coincideix en la mateixa direcció, quan no hi ha aquesta coincidència, es quan es xerrica i la màquina grinyola. Ja no estem en un mon de "saberuts" on manen els savis i els tontos obeeixen.

Tampoc estem en una societat on manen els que més criden ni s'imposen els cavernícoles.
Hauríem de reflexionar, no de que ha passat a l’ajuntament, sinó en l’autèntic PERQUÈ?.

Realment, han "enxampat algú fent una malifeta"? (ABM), o ha estat el resultat de una relació matrimonial de conveniència, on una de "les parts contractants" (Groucho Marx) pretenia canviar els CAPITOLS per fer-se amb el control de la situació?
Realment ha estat sols un atac de banyes?, o és que es volia amb la complicitat de companys i no tant companys, encotillar el motor impulsor d'aquest ajuntament i confinar-lo al seu despatx perquè feia massa coses... sense permís?
Permís de qui? qui volia a pesar de totes les prebendes, “reforçar el seu paper dins del govern”? a les costelles de qui?, evidentment dels seus companys i del seu cap.
Es clar, mal aconsellats, els hi ha sortit malament. La pretesa REVOLTA a acabat amb un abandó per la porta del darrera.
Algú proper a la formació que ha deixat l'ajuntament, va dir en algun moment "ens hem tornat a equivocar de capità"

Estem parlant de capitans tant absolutament diferents amb el tarannà, el caràcter i la manera de fer, que, haurien potser de pensar el nois/noies del ISP, que o bé han errat de vaixell, o bé de professió.

Hauran d’espavilar-se terra endins.

Thesseu. 1 octubre 2008

PERQUE THESSEU ?

Diuen, que en Tesseu, com la majoria dels antics herois grecs, va acabar sucumbint al seu destí, això si, un destí escollit lliurament, i que es va anar forjant amb el dia a dia, vivint la seva infància i adolescència, sense saber d'on era realment, fins que va emprendre un viatge iniciàtic des de el seu poble natal, fins a Atenes, ciutat on va morir i a la que va dirigir i estimar profundament, fins al punt del sacrifici.

Aquí acaba el mite.

Soc un de tants i tants nouvinguts, que no sé a hores d'ara acabaré sucumbint al meu destí, això si, escollit lliurement, he nascut a una ciutat, he viscut a la metròpoli, hores d'ara, el que sé segur, és on m’agradaria morir:
Al poble que m'ha acollit, on m'he integrat i on creixen els meus fills. Finalment puc dir d'on soc i d'on em sento, i de ben segur d'on son i d'on es senten molta de la gent que ha decidit venir a un dels pobles més especials del Montseny, a Sant Pere de Vilamajor, especial en molts aspectes, ep! ara no us parlaré de les casuístiques de població, economia o qualsevol de les IES, això ja ho fa prou bé al nostre amic de perspectiva , jo us parlaré de safareig, de política, per que heu de saber, que en aquest poble meravellós, es guarda tot menys...... ELS SECRETS, perquè des de LA TORRE, res s'escapa al seu esguard.

Tesseu.